Veus que incomoden                                                    

Mig segle després del relat que va donar veu a l’amor entre dones en català, aquest vermut proposa una conversa coral sobre feminisme, literatura, desig, cossos i identitats. Un espai obert per reflexionar, compartir i imaginar futurs possibles.

Aquest diàleg obert i plural parteix de quatre veus que qüestionen, sacsegen i inspiren. No ofereix receptes, però sí una arquitectura: la llei, la memòria, la poesia i el cos. Quatre potes d’aquesta taula des d’on repensar la cultura com a eina de transformació real.

Perquè la incomoditat no és cap error: és el senyal que estem furgant on toca.

→ Sílvia Cano obrirà la sessió posant els peus de la utopia a terra. Filòsofa i exdiputada, ens oferirà una mirada crítica sobre els avanços legislatius en igualtat des dels anys 70 i els reptes que plantegen els discursos reaccionaris actuals.

→ Annalisa Marí Pegrum, poeta i agitadora cultural, posarà veu a la incoherència d’un món artístic que presumeix de llibertat però continua relegant les dones. La seva intervenció desafia el masclisme amb lucidesa i paraula viva.

→ Enrique Urbano Ángel, poeta i doctor en estudis de gènere, abordarà la fragilitat de les masculinitats des d’una crítica serena però radical, qüestionant els mites de l’amor romàntic i el pes del patriarcat al dia a dia.

→ Roser Amills, escriptora i activista, recuperarà la veu de Carme Riera i la seva obra pionera Te deix, amor, la mar com a penyora, escrita fa 50 anys. Amb una mirada lliure i provocadora, ens convida a rastrejar el fil de les veus femenines que incomoden.

 En acabar, es llegiran fragments del llibre Te deix, amor, la mar com a penyora amb música en directe, com a homenatge i punt de partida per continuar pensant, sentint i incomodant.