Sexy Sadie’s Time Machine Ensemble

Un viatge als anys 90

Tothom sap qui són Sexy Sadie. No els seus noms, el títol dels seus discos, què feien antes o què van fer després, qui d’ell és destre i qui esquerrà, si els agrada la pizza amb pinya o si de petits eren adictes als Burmar Flax. Tothom, sigui seguidor o no de Sexy Sadie, sap qui són. Els ubica, els situa en una dècada, sap quina ona musical transitaven i en quin idioma està el seu repertori. Qualsevol sap què van significar alguna cosa, i encara que sigui intuïtivament, saben que va ser alguna cosa important. Tot el món sap que Sexy Sadie són importants.

Els anys 90 constitueixen una dècada important per a la història de la música. I en les èpoques importants sorgeixen coses importants. Es deu a això, senzillament, que existeixen bandes com Sexy Sadie. Tots els músics que passaren pel grup són Sexy Sadie, i per tant són una peça rellevant de la seva història, del recorregut musical, creatiu i generacional. De tot allò que va significar aquesta banda i aquella música. I si algú ha tingut la idea genial (important!) de revisitar aquells anys, hi ha de ser tots. I si a més també se’ls ha ocorregut la idea imp… fantàstica! de tocar no només temes propis sinó també icònics o imp… súpermegahiperfamosos de La Lliga dels Indies Extraordinaris, idò millor encara. Ja se coneix la dita: “Quants més serem, més tocarem”.

De fet, entre les cançons de Sexy Sadie que a algú li agradaria escoltar -o que a ells els agradaria tocar- i les que els van influenciar, hi ha un bon munt de temes. Hi ha tres muntanyes de temes. Quina sort que el grup tengui tants i tan bons amics, d’aquells anys i d’avui. Més que res per si s’ha de posar a revisar aquella llista, per què ja se sap que trenta-dos ulls veuen més que dos. I per que davant una data important de grup important hauríen de venir un bon munt d’amics importants. Estaria bé.

Què important és la música.

Sexy Sadie es va formar en el 1992, i es van dissoldre al 2006. Jaime García Soriano (cantant, guitarra i compositor principal) i Toni Toledo (bateria) són els dos integrants que han continuat tots els anys de carrera de la banda. Altres integrants van ser Miki Serra (1992-97, guitarra), José Luis Sampol (1992-2000, baix), Pablo García Soriano (estiu 1999, guitarra), Miquel Martínez ‘Pinti’ (1998-99, guitarra), Carlos Pilán (1999-2006, guitarra), Jaume Gost (2000-06, baix), Michael Mesquida (2006, guitarra) i Sergio Molina (2006, teclat). La formació actual la componen, a més de García Soriano i Toledo, Gost, Sampol, Pilán i la nova incorporació de Jaume Torres (guitarra, ha participat en la banda des dels concerts pel 20 aniversari d’It’s Beautiful, It’s Love de 2018).

El seu primer single va ser Johnny ‘The Good’ (Elefant Records, 1994). Posteriorment, tots els seus àlbums oficials, tant d’estudi com recopilatoris (singles, rareses, demos, versions, etc.) o directes, van ser editats per l’històric segell

madrileny Subterfuge:

Draining Your Brain (1994)

Onion Soup (1996)

It’s Beautiful, It’s Love (1998)

Butterflies (2000)

Lost & Found (2003)

Translate (2006)

Altres discos editats per Subterfuge van ser Onion Soup triturated by Big Toxic (remixes, 1997), Odd Tracks Out! (rareses, cares b, versions, directes, 2000), Dream Covers (versions, 2002), What Have You Done? 10 Years of Singles (recopilatori, 2004) i 27.03.04 (directe a la Sala Arena de Madrid, 2004).

El primer retorn de la banda va ser en el 2011, cinc anys després de la seva dissolució. Van arrancar en el mes de maig i estàven prevists quatre concerts,i foren al final més de trenta, inclós el de la sala palmesana Cultura Club el 17 de juny. Al 2014 tornaren als escenaris pel 25 aniversari de la seva discogràfica. Finalment, en el 2018 tornaren per celebrar el 20 aniversari de It’s Beautiful, It’s Love amb una minigira per tota Espanya, que va començar el 12 de maig a l’escenari principal del Mallorca Live Festival. En el 2019 actuaren per sorpresa a la segona jornada del Cranc Festival en Menorca. Ells eren la “Secret Band” que anunciava el cartell.

En 2017 va tenir lloc la sorprenent trobada intergeneracional entre el mític Santiago Auserón de Radio Futura i Sexy Sadie. Inicialment la idea era tocar cançons de totes dues formacions en una única data i pel festival Sonorama Ribera (Aranda de Duero, Burgos), amb motiu de celebrar el seu 20 aniversari. Van acabar donant diversos concerts més i repetint en 2018.

La carrera del vocalista García Soriano va seguir endavant com a productor. Entre d’altres, va gravar als Maryland i als locals Amarillo i The Bankers. Però principalment va seguir en actiu i en primera línia amb el projecte en solitari Sr. Nadie. Dos EPs, Nu (cinc cançons, DFX, 2009) i Lo pueden todo (quatre cançons, EMI, 2014), i l’àlbum En la ciudad del aire (Sony, 2010) van suposar el seu canvi de registre vocal al castellà. També va passar a formar part juntament al bateria Toledo de la banda de directe d’Amaral.