Hi ha músiques que no necessiten alçar gaire la veu per dur amb elles una illa sencera. Hi viatgen la llum, la sal, la memòria, una manera de dir i de callar, una forma d’estar en el món que no s’explica del tot, però que es reconeix tot d’una.

Imaràntia, projecte nascut a Formentera de la mà de la cantant, guitarrista i compositora Maria José Cardona i del pianista, productor i arranjador Miquel Brunet, pertany a aquesta família de músiques que saben acostar-se sense imposar-se. Cançons d’arrel íntima i mirada oberta, on la melodia, la paraula i l’emoció es troben amb naturalitat, sense artifici, deixant que cada tema respiri al seu ritme.

El seu univers musical es mou entre la cançó, el folk mediterrani, la memòria popular i una sensibilitat contemporània que il·lumina allò senzill sense tornar-ho simple. Hi ha en Imaràntia una manera delicada de mirar cap a l’origen: no com un refugi nostàlgic, sinó com un lloc des d’on continuar cantant en present.

Els darrers anys, el grup ha aprofundit també en el repertori de les Pitiüses, duent cançons i ressons d’Eivissa i Formentera cap a un terreny propi, càlid i molt cuidat. A les seves mans, l’arrel no queda fixada dins una vitrina: es converteix en matèria viva, en memòria que torna a sonar, en cançó que troba noves maneres de dir-nos qui som i d’on venim.

Per a SONSDENIT, comptar amb Imaràntia té, a més, un sentit especial. Ens agrada molt obrir el festival a les veus de les nostres illes veïnes, sentir allò que arriba des d’altres paisatges propers i reconèixer, dins aquestes diferències, una mateixa forma de pertinença mediterrània. Que una artista de Formentera arribi a Llubí amb aquesta música feta de proximitat, memòria i llum ens sembla una manera preciosa de continuar traçant ponts entre illes.

📍El concert tendrà lloc a Sa Farinera, a Llubí, un espai amb caràcter propi, lligat a la memòria agrícola i industrial del municipi i recuperat avui com a lloc de cultura, trobada i vida compartida. Hi ha qualque cosa molt bella en sentir música dins un antic espai de feina: com si les parets encara conservassin una respiració col·lectiva, una memòria de mans, de matèria, de temps.

A SONSDENIT, els espais no són mai un simple marc. A Sa Farinera, la música d’Imaràntia trobarà un lloc especialment afí: un espai on la memòria no pesa, sinó que acompanya; on allò senzill pot tornar-se profund; i on una cançó arribada des de Formentera pot ressonar, al cor de Mallorca, com una conversa entre illes.