L’arrel no ha de ser necessàriament quietud. També pot ser moviment, risc, batec, futur. De vegades, mirar enrere no vol dir quedar-se dins el passat, sinó tornar a sentir allò que fa temps que sona i descobrir que encara pot dir coses inesperades.

D’aquesta intuïció neix SEDAÇ, el nou projecte dels germans Martorell: una proposta agosarada, original i profundament connectada amb la música de rel, però allunyada de qualsevol gest de nostàlgia fàcil. La seva mirada no converteix la tradició en peça de museu; l’agafa com una matèria viva, porosa, oberta al present.

Amb El batec de l’Illa, SEDAÇ proposa una revisió intensa i renovadora de l’imaginari sonor de l’illa. Al capdavant del projecte hi trobam els germans Manel Martorell —llaüt, mandola i arxillaüt— i Pere Joan Martorell —xeremies, flabiol, tamborino i flautes—, acompanyats per Joan Florit, Bessó —flautes, xeremies i flabiol—, Miquel Jaume al baix elèctric, Miquel Femenies a la bateria i Sebastià Llinares als teclats. Una formació que ja explica, des dels seus propis instruments, l’esperit del projecte: memòria popular, pols contemporani i una arrel que s’atreveix a transformar-se.

Hi ha memòria, sí, però també electricitat interior. Hi ha ressons populars, però travessats per una sensibilitat actual. Hi ha instruments, ritmes i formes que semblen venir d’antic, però que aquí es despleguen amb una energia nova, lliure, inquieta, capaç de dialogar amb altres llenguatges sense perdre el fil del que és essencial.

El resultat és una música que no demana permís per mesclar temps: l'ancestral i l'actual, el col·lectiu i l'íntim, el rural i l'urbà, l'heretat i l'imaginat. Una música que entén la tradició no com un lloc tancat, sinó com una pregunta oberta. Què feim avui amb allò que hem rebut? Com ho sentim? Com ho tornam al món transformat, sense trair-ho i sense deixar-ho adormit?

En directe, SEDAÇ arriba amb la força d’un projecte que sap d’on ve, però que mira clarament cap endavant. El batec de l’Illa no sona a recreació, sinó a pols: una illa que respira, que recorda, que canvia, que es reconeix dins la seva arrel i, precisament per això, s’atreveix a moure’s.

Una d’aquestes propostes que encaixen de manera natural a SONSDENIT: música amb identitat, amb criteri, amb risc i amb la capacitat de demostrar que la tradició, quan és viva, no és mai antiga.

📍El concert tendrà lloc al Claustre de Sant Bonaventura, a Llucmajor, un dels espais patrimonials més bells i reconeixibles del municipi. L’arquitectura del claustre, la seva serenor i la seva escala humana creen un marc especialment adequat per sentir músiques que dialoguen amb la memòria, amb la pedra i amb el temps.

A SONSDENIT, els espais no són mai un simple decorat. A Sant Bonaventura, la música de SEDAÇ trobarà un lloc especialment afí: un claustre on l’arrel pot ressonar sense convertir-se en passat, on la tradició pot respirar en present i on cada nota sembla tornar a demanar-se d’on venim i cap a on volem sonar.