Aquest concert és el tret de sortida de SONSDENIT 2026: una presentació a la nostra manera —cuidada, propera, emocionant— amb un artista que sap fer del detall un esdeveniment. 

Hi ha artistes que canten per agradar. John Grant canta per dir-ho. Per posar música a allò que solem amagar: la tendresa, la ràbia, la vergonya, l’humor negre… i aquella lucidesa que arriba quan ja no tens res a demostrar.

Després de l’impacte de The Art Of The Lie, un disc que pot ser luxós i punyent alhora —electrònica i funk amb dents, però també balades que et deixen sense defensa—, Grant estrena a Inca la seva nova gira europea amb un concert pensat per escoltar de ben a prop: format intimista, amb piano de cua.

En aquest escenari, cada cançó canvia de pell: el que al disc brilla com un neó pot tornar-se confessió; el que semblava ironia, de sobte sona a veritat. La seva veu —baríton càlid, precís, teatral quan convé i fràgil quan toca— no només interpreta: hi viu. I entre peça i peça, aquesta manera tan seva de mirar el món (a vegades amb una rialla, a vegades amb un nus a la gola) acaba convertint el concert en una cosa més que un recital: una conversa a mitja llum.