Costa encaixar en una societat que veu la diferència com una amenaça i se centra a perpetuar els privilegis i les zones de confort de cadascuna. Clara ens proposa posar la mirada en aquests “no-lloc”, espais buits, buidats.

Un viatge a les fronteres, també, del so a través d’un estil pop amb electrònica minimalista i amb una gran aposta pel so de piano vertical amb sordina com una opció estètica que respon també a una opció política: donar espai a allò arraconat, menyspreat.

Un nou repertori de cançons profundes i compromeses combinades amb passatges instrumentals de pianisme magnètic. El baix elèctric, la bateria i l’electrònica completen cada cançó de forma crua i preciosista, recreant aquests espais de trànsit on cada petit detall és tan intens com a imprescindible.