Hi ha artistes que no acompanyen el seu temps: el travessen. Clara Peya pertany a aquesta classe de creadores que no entenen la música com un territori còmode, sinó com una manera de demanar, sacsejar, cuidar i obrir escletxes allà on qualque cosa semblava tancada.

Pianista, compositora i improvisadora amb un llenguatge absolutament propi, Peya ha construït una obra on conviuen la delicadesa i la urgència, la fragilitat i la força, l’emoció íntima i la consciència col·lectiva. La seva música travessa sense demanar permís la cançó, l’electrònica, la tradició clàssica, els ritmes contemporanis i una manera profundament física d’entendre el piano: no com un instrument ornamental, sinó com a centre nerviós, com a cos, com a pensament en moviment.

Amb Nuca, el seu nou disc, Clara Peya proposa una invitació tan necessària com incòmoda: girar el coll, mirar cap allà on no miràvem, entrenar de nou la musculatura de l’empatia. En un temps marcat per la incertesa, la desconfiança i els discursos que empenyen cap a l’aïllament, Nuca parteix d’una convicció lluminosa: la soledat també es pot compartir, i l’art pot tornar a reunir-nos no des de la por a la catàstrofe, sinó des del desig de viure plegats el futur.

El disc, despullat i minimalista, s’articula al voltant del so d’un piano de paret amb sordina, atmosferes electròniques i setze cançons interpretades per veus diferents. En directe, aquesta matèria sensible s’expandeix amb una banda poderosa i precisa: Didak Fernández a la bateria i percussió, Adri González al baix elèctric, guitarra espanyola i synths, i les veus d’Enric Verdaguer, Carmen Aciar i Will Mas, al costat del piano sempre magnètic de Clara Peya.

Nuca no cerca simplement emocionar: cerca crear un lloc. Un espai on allò vulnerable no sigui feblesa, on la bellesa no sigui evasió, on la música ens torni a recordar la seva capacitat més fonda: ajuntar cossos, mirades i preguntes dins una mateixa respiració.

A SONSDENIT, Clara Peya arriba amb una proposta d’enorme intensitat artística i humana: cançons punyents, melodies sensibles, textures electròniques i una presència escènica capaç de convertir el concert en una experiència de comunitat. Una música per girar el coll, obrir l’escolta i tornar a imaginar, encara que sigui per un instant, com ens podríem trobar d’una altra manera.

📍El concert tendrà lloc a la Plaça Alexandre Ballester, a Sa Pobla, un espai nou per a SONSDENIT. Teníem moltes ganes de sumar Sa Pobla a l’itinerari del festival, i fer-ho amb una artista tan estimada i necessària com Clara Peya ens sembla una manera preciosa d’obrir aquest nou capítol.

Situada en ple centre del poble, la plaça es transformarà en un espai escènic obert, aprofitant la presència arquitectònica de l’església i dels edificis que l’envolten com a marc natural per a la música i el públic. La pedra, les façanes, la vida quotidiana del poble i la nit d’estiu formaran part de l’experiència.

A SONSDENIT, els espais no són mai un simple decorat. A Sa Pobla, la música de Clara Peya trobarà un entorn especialment significatiu: una plaça com a lloc de trobada, de comunitat, d’escolta compartida. Un espai públic on Nuca, precisament, podrà desplegar tot el seu sentit: reunir-nos, mirar-nos de nou i recordar que la música també pot ser una manera de tornar a estar plegats.