Fa més de quaranta anys que Amancio Prada (veu i guitarra) va gravar el seu primer disc, Vida e Morte (1974). Aquell àlbum és l'origen de tot el que va venir després.

La trajectòria musical de Amancio Prada (Deveses del Bierzo, 1949) com a compositor i intèrpret ha tingut sempre una base literària que al llarg de la seva discografia ha anat conformant un recorregut antològic per la lírica peninsular, des de les cantigues dels primers trobadors galaicoportuguesos, passant pel cançoner d'autors com Juan del Enzina o Jorge Manrique, fins a autors contemporanis com Federico García Lorca, Juan Ramón Jiménez o Carmen Martín Gaite, entre altres.

Ha rebut la Medalla Castelao de Galícia (1995), el premi Castella i Lleó de les Arts (2005), Gran Premi du Répertoire Sacem (2008), el premi Tenco (2010) i la Medalla d'Or al Mèrit en Belles arts (2011), entre altres guardons.

Amb el seu últim treball Amancio Prada ens presenta una trobada i revelació de les petjades i veus que bateguen en el seu propi cant i que van trenant el fil de la seva vida d'artista. Dels ensomnis de Rosalía de Castro, sant Joan de la Creu o Federico García Lorca, passant per les de Gustavo Adolfo Bécquer, Álvaro Cunqueiro, María Zambrano, Agustín García Calvo, Chicho Sánchez Ferlosio, Léo Ferre o Juan Carlos Mestre,a les seves pròpies.

El concert inclourà també composicions tradicionals i anònimes que han transcendit de boca en boca i de generació en generació.

Poetes —diferents i distants— vinculats per un cant que és més que l'harmonia i la paraula: la viva petjada de la seva memòria en l'encesa veu de l'ocell solitari que continua sent Amancio Prada.