Milladoiro, concert gratuit al Cicle de concerts Arrels de Muro
21 de juny de 2007. Plaça Major, Muro
Cicle de Concerts Arrels a Muro
+ Ximbomba Atòmica
MILLADOIRO
Tres caminaven recorrent Galícia per les romeries, les festes, els teatres... sempre en contacte amb els vells gaiteiros hereus directes de la tradició: os Campaneiros, os irmáns Garceiras, os Areeiras, os Rosales i un llarg etcètera van ser col·legues, mestres i companys. Són Xosé V. Ferreirós, Fernando Casal i Ramón García Rei que formaven “Faíscas do Xiabre”, grup de música tradicional nascut a la vora de l'Ulla, en Catoira, els qui van deixar un bell disc que van titular “In Memoriam”.
D'altra banda hi havia dos músics que des d'anys abans s'afanyaven en les sonoritats i instruments medievals. En aquella època la zanfona, el cadell, l'ocarina, el freixolé van convertir els seus passos en una mena de pelegrinatge per Galícia endavant cercant qui les tenia, qui les feia, on es podien trobar. No eren temps d'abundància i la inquietud era el testimoni d'una realitat precària, però encara així van apostar per emprendre el camí. Són Rodrigo Romaní i Antón Seoane. Fruit del seu treball va néixer el disc “Milladoiro”, Premi de la Crítica l'any 78.
Van conèixer a qui en aquest temps engegava el nucli del futur Grup de Cambra de la Universidade de Compostel·la. Fons musicals de catedrals, arxius de música antiga eren el seu afany, i així van passar de cinc a sis amb l'arribada de Xosé A. Méndez. Tan sols faltava trobar violinista, tasca gairebé impossible en la Galícia de llavors, però l'emigració va ser generosa i va tornar al país a qui havia marxat al seu dia: Laura Quintillán, violinista de Milladoiro els anys 79 i 80. Posteriorment substituïda per Michel Canada. Actualment el lloc de violinista l'ocupa Harry C.
L'any 2000 es va produir el relleu en el grup de Rodrigo Romaní, incorporant-se l'harpista i ocarinista Roi Casal, així com el guitarrista Manú Conde.
“Compartíem i compartim la passió per la música i pel nostre país; però essent conscients que el camí, l'emblemàtic camí de Santiago és via de dues direccions i d'aquí el nostre nom. Els milladoiros que guiaven els passos dels pelegrins que s'acostaven a Galícia, ens van permetre obrir-nos a les moltes influències que van enriquir aquesta cantonada d'Europa.
Som i ens sentim d'aquí en la mesura que creiem conèixer i respectem el mosaic temporoespacial ric i divers que vivim. No pretenem proclames amb la música, tan sols divertir i divertir-nos amb aquest tresor que són les melodies que aquesta terra ens va llegar, fruit de generacions anònimes de músics tradicionals.
La nostra il·lusió seria tornar-li el que hem rebut en forma de música bella i viva que ens ajudi com a país a mantenir un lloc d'identificació col·lectiu que ens permeti continuar existint sota l'irremeiable mantell del veïnatge universal.
Així va ser i continua essent la nostra petita història, la història que va començar a la tardor de 1978 i que vam donar a conèixer per primera vegada un 15 de maig de 1979 a l'Auditori dels Salesians de A Corunya.”
"Pujar a un escenari és un acte que aposta per la llarga vida d'un tipus de música i, potser també d'un tipus de vida; és reafirmació i reconeixement a una herència que encara és fèrtil gràcies a les mans sense nom"
Des de la seva fundació en 1.979, Milladoiro ha recorregut amb la seva música escenaris de pràcticament tot el món.