Fona Artists: gestió cultural
14 de gener de 2007
Teatre Lloseta
ELS PETS FAN TEATRE
Gairebé 20 anys ha costat a els Pets reivindicar-se com un grup de referència en el pop fet al nostre país. Queden lluny ja els temps de desvergonyiment i disbauxa, però el cert és que tan la crítica especialitzada com el públic s’han posat d’acord en que el grup de Constantí ha arribat a la majoria d’edat. Les seves cançons tenen el pòsit de les coses ben fetes, sense presses i les seves lletres conjuguen quotidianitat, reivindicació i grans dosis de tendresa. Potser és per això o potser és que el Lluís, el Joan i el Falin es fan grans però tots teníem ganes de gaudir de manera pausada aquest cançoner que els de Constantí han anat teixint en els seus darrers discs.
Els Pets fan teatre enguany, però no per dir coses que no senten ni per enredar ningú. Fan teatre per tot el contrari, per mostrar sense interferències tot el seu univers ple de gent anònima que intenta sobreviure amb un somriure a la boca, de petits gestos i olors, de renúncies i de principis irrenunciables. Els Pets fan teatre, és cert, però el fan per dir-se sense intermediaris, per provar de fer entendre a la gent que vulgui sentir-los la seva veritat.
EL CONCERT
El concert d'enguany no deixa de ser una excusa per poder passejar un repertori del que Els Pets n’estan molt cofois, és a dir, per fi, ara tenen un cançoner prou digne per ser escoltat en un teatre sense interferències. Això fa que el gruix del repertori estigui format per cançons dels ultims 4 discs: Bon Dia, Sol, Respira i Agost, del que seria la segona etapa del grup i de la que n'estan més orgullosos.
La tria de cançons s'ha completat amb la estrena de dues cançons inèdites que s’inclouran en el proper disc i una versió traduïda al català d'un clàssic de Rodgers i Hart. A més, s'hi podrà trobar alguna petita clucada d'ull a compositors clàssics de la música catalana amagades dins de les seves cançons.
La instrumentació ha intentat defugir dels grans tópics dels concerts "desendollats", per tant no hi trobareu quartets de corda, ni quatre coristes, ni un percusionista fent anar la cortineta a cada final de cançó. Han canviat arranjaments, però no han defugit la electricitat ni la distorsió. Sobretot han volgut recuperar cançons que, per culpa de tenir un "tempo" pausat, eren difícils d’encabir en els repertoris d'estiu.
A nivell d'instruments, a part d'un nou guitarrista, David Muñoz Gnaposs, com a element mes sorprenent hi ha la aportació del Joan Aguiar que amb el violí i madolina aporta uns colors inedits a les cançons de Els Pets.
La austeritat marca una mica el concepte escènic, al qual s'hi afegeix un punt teatral, a base de certs elements d'atrezzo que apareixeran paulatinament durant el concert i unes projeccions minimals, que no busquen tant il.lustrar la cançó com mes aviat complementar-la.
Fins aquí el que podem explicar, la resta l'hauras de jutjar tu mateix. Hi estas convidat!
- Lluís Gavaldà (Veu i guitarra)
- Joan Reig (Bateria i veus)
- Falin Càceres (Baix)
- Joan Pau Chaves (Piano, teclats i veus)
- David Muñoz Gnaposs (Guitarra i veus)
- Joan Aguiar (Violí, mandolina, percusió, mandola i veus)