Raimon a l’Auditori Municipal de Porreres, Mallorca
RAIMON. CONCERT A L’AUDITORI MUNICIPAL DE PORRERES, MALLORCA
Divendres 10 d’octubre de 2008 a les 22 h. / Preu: 25 euros (platea), 20 euros (amfiteatre)
RAIMON
Ramon Pelegero Sanchis (Xàtiva, 1940), cantant i escriptor, conegut amb el nom artístic de Raimon. Com a poeta i músic ha aportat una veu personal lluny de les modes i dels circuits habituals de la música pop. Va ser un punt de referència en la lluita per la democràcia i contra la dictadura. En aquest sentit, la cançó Diguem no ha adquirit la consistència d'himne. Ha musicat poemes propis i d'altres poetes, però, sobretot, de Salvador Espriu i els poetes clàssics catalans: Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella, Joan Timoneda. El relleu i la vocació internacional de Raimon queden palesos amb l'edició de discos i recitals a diferents països arreu del món. La seva obra ha estat reconeguda, entre altres premis, amb el Gran Prix Carco de l'Académie Française du Disc l'any 1967, amb el Palmarés des Palmarés de la Nouvelle Académie du Disque, l'any 1994 i amb la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes del Ministerio de Cultura a Madrid, l'any 1995. Ha recopilat la seva producció a Nova Integral Edició 2000. És Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Ramon Pelegero Sanchis, conegut amb el nom artístic de Raimon, va néixer a Xàtiva el 2 de desembre de 1940. Raimon va estudiar al Colegio del Corazón de Maria de Sant Claret. Un cop aprovat l'examen d'ingrés, va passar a estudiar a l'institut i mentrestant treballava de locutor a l'emissora de ràdio local. En acabar el batxillerat va marxar cap a València. De primer volia estudiar teatre però, finalment, es va decantar per estudiar a la Facultat de Lletres. L'any 1963 es va llicenciar en Història a la Universitat de València.
Quan va acabar el segon curs de Lletres el seu germà Rafael li va regalar una guitarra. La seva primera cançó Al vent va néixer el 1959 a l'atzar, mentre anava amb moto amb un amic seu.
Raimon va començar a cantar en públic a València el 1961, al mateix temps que neix a Barcelona el moviment de la "Nova Cançó", al qual aporta, amb les seves cançons i amb la seva forma de cantar, un estil personal i discrepant, absolutament original sigui respecte a aquest moviment sigui respecte al panorama musical espanyol de moda en aquella època.
Canta per primera vegada a Barcelona al Forum Vergés l'any 1962. La seva música, les seves paraules, la seva manera de cantar van produir gran sorpresa en l'ambient artístic dels primers anys seixanta: Al vent, la seva primera cançó, publicada en disc pocs mesos després, va obtenir un èxit immediat a tota Espanya.
Moments rellevants d'una possible "Autobiografia col·lectiva":
El reciltal a l'Institut Químic de Sarrià, novembre 1966.
El recital al Palau de la Música Catalana, gener 1967.
El recital a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Madrid, maig 1968.
El recital al Palau d'Esports de Barcelona, octubre 1975.
L'únic recital que va ser autoritzat al Pavelló d'Esports del Real Madrid, febrer 1976.
L'espectacle del Palau Sant Jordi de Barcelona sota el títol "Raimon: 30 anys d'Al vent", el 23 d'abril de 1993.
Tots aquests concerts han superat l'àmbit dels amants de la música i de la cançó per a convertir-se en un fenomen social.
El 1983 va publicar el dietari Les hores guanyades. Prenent com a pretext l'enregistrament de la carpeta de 10 discos LP, Totes les cançons, hi feia apunts de caire cívic, hi va anotar impressions, records, aforismes i reflexions a partir d'un amplíssim ventall de lectures —que van de Sartre, Camus, Pla, Espriu, Fuster, Valéry, Gramsci o Wittgenstein—, i dels esdeveniments quotidians propis i col·lectius.
Enregistra diversos discos: Entre la nota i el so(1984), Raimon canta Espriu (1985), Raimon canta Ausias March (1989), i edita a França: Presències i oblit (1987), Cançons (1993).
El 1994, edita 6 CD's amb el nom d'"Integral" que contenen les 121 cançons que Raimon havia escrit fins aleshores. Rep el premi de la Nouvelle Académie du Disque de Paris. L'any següent, el govern espanyol li concedeix la medalla d'Or de les Belles Arts.
El 1997 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement de la seva trajectòria professional.
A més de poemes propis, Raimon ha musicat poemes d'altres poetes, però, sobretot, és qui aconsegueix la difusió popular de la poesia de Salvador Espriu i d'alguns poemes d'Ausiàs March, com ara "Veles e vents". També ha posat música a poemes de Pere Quart, i dels clàssics Jordi de Sant Jordi, Joan Timoneda, Joan Roís de Corella i Anselm Turmeda, entre d'altres. Ha fet de la cançó un vehicle expressiu de poesia. De la pròpia, amb les seves cançons d'amor i de combat, de replegament líric i d'ironia càustica; i la dels altres, amb la musicació de poemes de la literatura clàssica i contemporània catalana. Al llibre Les paraules del meu cant (1993), va recollir tots els poemes musicats fins aleshores.
L'any 2000, Raimon va ser nomenat Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana en reconeixement com a escriptor i per la seva tasca de difusió arreu del món dels poetes clàssics catalans.
Després de dos anys de treball, l'any 2000 edita Raimon. Nova Integral. Edició 2000 amb tota la seva producció fins al moment. L'octubre del 2000 actua, després de no haver-ho fet durant sis anys, al Teatre Principal de València, i interpreta la cançó "La pedra", després de trenta-sis anys de no cantar-la en públic. El novembre del 2000 presenta al Palau de la Música Catalana de Barcelona el recital "Animal d'esperances i memòria".
El juny del 2002 canta a Madrid al Teatro Albéniz. Els mitjans de difusió parlen d'ell com d'una figura mítica en el panorama de la cançó de l'autor i el públic de Madrid respon amb entusiasme. El mes de julilol canta a "Corral de Comedias" al Festival d'Almagro interpretant "Clásicos Valencianos de la Literatura Catalana, siglos XV y XVI". L'octubre del mateix any presenta l'espectacle "Clàssics i no" a Barcelona a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.
Entre final de maig i principi de juny del 2003 presenta a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Barcelona l'espectacle "Raimon canta Espriu". Els recitals del TNC i del Teatre Lliure han estat enregistrats i editats en dos CD diferents: Clàssics i no i Raimon-Salvador Espriu, Poesia Cantada.
El febrer del 2004 dins el cicle "Visions", programat per l'Auditori de Barcelona, Raimon torna a cantar tots els poemes d'Espriu que ha musicat.
Entre el gener i el febrer del 2006 ha presentat al Teatre Nacional de Catalunya una proposta original en el camp de la música oferint cada dia un repertori diferent: "Raimon, lletra i música", "Salvador Espriu-Raimon", "Ausiàs March i altres poetes dels segles XIV, XV i XVI" i "Raimon Antològic". El relleu i la vocació internacional de Raimon queden palesos amb l'edició de discos i la celebració de recitals a diferents paísos arreu del món.
A banda dels nombrosos discos editats en el seu país, hi ha 7 LP i 7 CD editats a França, 2 a Uruguai, 1 a l'Argentina, 1 a Bulgària, 1 al Japó i 2 als EEUU.
No sols la premsa catalana i espanyola en general sinó també diaris de prestigi internacional com el New York Times, Le Monde, o Frankfurter Allgemeine Zeitung li han dedicat crítiques elogioses.
Punt de referència en la lluita per la democràcia i contra la dictadura, Raimon és un cantant i poeta que aporta una veu pròpia i personal, lluny de les modes i dels circuits habituals de la música pop.
Quan es llegeix la gran quantitat de paper imprès que el "fenomen" Raimon ha generat en la vora quaranta anys de la seva vida artística, dues paraules hi apareixen amb insistència: originalitat i singularitat. Cantant, poeta, escriptor: la forma de cantar de Raimon reivindica el concepte visceral de la música, el crit, l'esbós melòdic i harmònic, l'estil col·loquial i lliure. Raimon trenca amb la tendència acaramel·lada i guindada de la cançó d'entreteniment i rebutja alhora la recepta colonitzadora.
La cançó és per Raimon un vehicle expressiu de poesia: amb les seves cançons d'amor i de combat, de replegament líric i d'ironia càustica; i amb les dels altres, amb la musicació de poemes de la literatura clàssica i contemporània catalana.
Premis
Revelación de la Crítica Española (1963).
Festival del Mediterráneo (1963).
Gran Prix Francis Caro, Académie Française du Disque (1967).
Long Play de Oro (1976).
Ciutat de Barcelona (1982).
Fundació Jaume I (1987).
Cartelera Turia: Contribución Musical (1993).
Pamarés des Palmarés: Integral Raimon, Nouvelle Académie du Disque (1994).
ACIC: Millor Espectacle de l'any 1993 (1994).
Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya 1993 (1994).
Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (1995).
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1997).
Premio Ondas SER (1997).
RAIMON. CONCERT A L’AUDITORI MUNICIPAL DE PORRERES, MALLORCA
Divendres 10 d’octubre de 2008 a les 22 h. / Preu: 25 euros (platea), 20 euros (amfiteatre)
Fona Artists SL (