CONCERT D’EEF BARZELAY + PETIT AL TEATRE LLOSETA. FESTIVAL ALTERNATILLA
Dissabte 26 d’abril de 2008 a les 21 h. / Preu 15 euros * / Venda d’entrades a Xocolat (Palma) i taquilla del Teatre Lloseta
* A totes les entrades se’ls aplica un descompte del 10% amb la presentació del Carnet Jove o Carnet +26
Eef sona com si Buddy Holly fos un jueu sarcàstic trasplantat a la nostra època.
Cantautor excel·lent que gronxa melodies tendres i gairebé despullades que t’estremeixen mentre li diu adéu a la desesperació.
Empeny el country alternatiu cap al pop melòdic, i apostant pel folk minimal de trobador actual ressona a Waits, Earle o Violent Femmes.
En el seu nou disc està sempre present la ironia, aquesta fina maldat que empra per descriure algunes de les característiques més genuïnes de la societat americana actual, o, fins i tot, per narrar algunes de les seves experiències personals recents.
Un tipus irònic? Eef és massa complex per limitar la seva descripció a cap paraula, però es tracta del més elegant irònic sortit del rock o del country alternatius, o la que sigui l’etiqueta que millor li quadri a Clem Snide, aquesta fenomenal banda que Barzelay ha liderat des de 1991.
Clem Snide va deixar d’existir oficialment el 2006 i ara és només un record, el d’un magnífic conjunt de pop vintage. El seu líder i epicentre, Eef Barzelay, aquest israelià criat i crescut als Estats Units que ha canviat Nova York per Nashville, ha decidit volar en solitari i ens presenta en directe un nou disc, un treball de maduresa que traspua personalitat i bellesa pertot arreu.
Petit neix el 2005 com a resposta a les inquietuts musicals i poètiques de Joan Castells, compositor i lletrista. Com un vidre atravessats per raigs de llum, les influències de la música britànica i les d’arrel americana es fusionen amb una particular visió del mon.
Eef suena como si Buddy Holly fuera un judío sarcástico trasplantado a nuestra época. Cantautor sobresaliente que mece melodías tiernas y casi en cueros que te estremecen mientras le dice adiós a la desesperación.
Empuja el country alternativo hacia el pop melódico, y al apostar por el folk minimal de trovador actual resuena a Waits, Earle o Violent Femmes.
En su nuevo disco está siempre presente la ironía, esa fina maldad que emplea para describir algunas de las características más genuinas de la sociedad americana actual, o, incluso, para narrar algunas de sus experiencias personales recientes.
¿Un tipo irónico? Eef es demasiado complejo para limitar su descripción a una sola palabra, pero se trata del más elegante irónico salido del rock o el country alternativos, o la que sea la etiqueta que mejor le cuadre a Clem Snide, esa soberbia banda que Barzelay ha liderado desde 1991.
Clem Snide dejó oficialmente de existir en 2006 y es ahora sólo un recuerdo, el de un estupendo conjunto de pop vintage. Su líder y epicentro, Eef Barzelay, este israelí criado y crecido en Estados Unidos que ha cambiado Nueva York por Nashville, ha decidido volar en solitario y nos presenta en directo un nuevo disco, un trabajo de madurez que rezuma personalidad y belleza por todos lados.
Petit nace en el 2005 como respuesta a las inquietudes musicales y poética de Joan Castells, compositor y letrista. Como un crisol atravesado por rayos de luz, las influencias de la música británica y las enraizadas en la tradición americana se fusionan con su particular visión del mundo.
Eef sounds like Buddy Holly if he had been a transplanted sarcastic Jew in our era. A first class singer with tender melodies and smooth songs that get through to you by saying goodbye to desperation. He pushes alternative country closer to melodic pop, with poetic lyrics that make you think of Waits, Earle or Violent Femmes.
With his new album you always hear the irony, that fine ruthlessness that he uses to describe some of the most genuine characteristics of the present American society, or, even, to narrate some of his own recent personal experiences. Eef is far too complex to limit his description with a single word, or to label him with one particular style, but he is probably best described as alternative rock or country, or the label that fits him best is the leader of Clem Snide, that magnificent band that Barzelay has fronted since 1991.
Clem Snide officially broke up in 2006 and is now only a distant but wonderful memory. This leader and epicenter, Eef Barzelay, an Israeli from NewYork via Nashville has decided to fly in alone and presents us live, his new disc, a work of maturity that exudes personality and beauty throughout.
Petit were formed in 2005 as an answer to the musical restlessness and poetry of Joan Castells, composer and writer. Like a crucible crossed by light rays, the influences of British music along with American traditional roots tradition merge with their particular vision of the world.
www.myspace.com/eefbarzelay
www.myspace.com/welovepetit
www.alternatilla.com
CONCERT D’EEF BARZELAY + PETIT AL TEATRE LLOSETA. FESTIVAL ALTERNATILLA
Dissabte 26 d’abril de 2008 a les 21 h. / Preu 15 euros * / Venda d’entrades a Xocolat (Palma) i taquilla del Teatre Lloseta
* A totes les entrades se’ls aplica un descompte del 10% amb la presentació del Carnet Jove o Carnet +26
Fona Artists es una empresa dedicada a la gestión de actividades de carácter cultural, dando especial importancia a la música y la fotografíia, pero sin olvidar también el cine, la danza o cualquier otra forma de expresión artística.
Fona representa al fotógrafo Pep Bonet y al grupo musical Sterlin. Dirige la programación musical del Teatre Lloseta y organiza conciertos, festivales y exposiciones durante todo el año tanto en Mallorca como en Menorca e Ibiza.
Fonart.com es el espacio de Fona Artists en internet.