Joan Miquel Oliver – SdN21 – 15 aniversari “Surfistes en Càmera Lenta” – Muro

Muro – Claustre des Convent

Dimarts, 22 de juny de 2021 a les 21.00h

Obertura de portes

20.00 h.

Joan Miquel Oliver (Mallorca)

Joan Miquel Oliver, veu i guitarra. Jaume Manresa, teclats. Xarli Oliver, bateria.

Ara fa quinze anys naixia iCat, s’emetia el primer “Polonia” a Tv3, encara faltaven dos i tres anys pels debuts d’Els Amics de les Arts i de Manel, moria Rocío Jurado i Joan Miquel Oliver publicava el seu primer disc en solitari, Surfistes en càmera lenta. A més de dos els podria semblar que es tractava d’un petit divertimento per part del músic de Sóller, ja que en aquell moment el seu grup, Antònia Font, vivia un moment particularment dolç després dels èxits aconseguits amb Alegria (2002) o Taxi (2004). De fet, si uns anys abans de Surfistes…, en Joan Miquel ja s’havia amagat sota el nom de Drogueria Esperança en el poemari sonor Odissea trenta mil, ¿per què no hauríem de pensar que, ara, simplement surfejava per jugar? 

El que ha passat després –els anys i els discos–, certifica Surfistes en càmera lenta com l’inici d’una carrera personal sòlida, compaginada amb la militància a Antònia Font fins a la dissolució del grup, i que fins al 2020 suma cinc àlbums més, per no parlar de les seves aventures literàries en els àmbits de la narrativa o el teatre. Si les cançons d’Oliver per Antònia Font ja havien marcat un remarcable punt d’inflexió en la crònica de la música en català dels inicis de segle, ara l’autor sentia la necessitat d’afirmar-se en primeríssima persona amb una col·lecció d’onze cançons on els píxels congelats que suggereix el títol del disc s’alternen amb imatges pertorbadores (La mujer que mordió un piano) i la melancolia més elegant (Pallasso). 

Un cançoner que ens oferia i ens ofereix vistes privilegiades del retrovisor del gran Emerson Fitipaldi, tot saltant des de la foguera marciana instrumental de Soy un lo-fi a un Pícnic tan efímer com feliç. Tot plegat, impulsat pel Rellotge que obre el disc, que tal vegada també ens serveix per entendre les raons de l’artista alhora d’endegar aquest nou camí: “rellotge calculadora ja sumes 30 anys / … / Rellotge tens sa vida per davant / rellotge no te pots aturar”. 

SOBRE JOAN MIQUEL OLIVER

Joan Miquel Oliver i Ripoll ( Sóller , Mallorca , 1974 ) és un compositor , escriptor , cantant i guitarrista mallorquí. Comença la seva carrera musical com a integrant dels grups Fora des Sembrat i La Fosca. Més endavant, Oliver esdevingué compositor, lletrista i guitarrista del grup de pop mallorquí Antònia Font , on s’establí com una de les figures prominents del panorama illenc i estatal. El de facto líder del grup, Oliver marcava «l’ADN d’Antònia Font» i fou cabdal en la creació d’àlbums aclamats per la crítica i el públic com Alegria (2002), Taxi (2004) o Lamparetes (2011). [2] Paral·lelament, Oliver desenvolupa una carrera en solitari amb els discs Surfistes en càmera lenta (2005) i Bombón Mallorquín (2009). 

D’ençà de la dissolució d’Antònia Font el 2013, Oliver s’ha dedicat plenament al seu projecte en solitari. De moment, ha publicat una trilogia de discs: Pegasus (2015), Atlantis (2017) i Elektra (2018), amb bona rebuda. Simultàniament, Oliver s’ha dedicat a la literatura i la poesia, desplegada primerament amb el poemari Odissea trenta mil (2002). L’any 2008 publicà el seu primer llibre de narrativa, El misteri de l’amor , no exempt de polèmica per no respectar les normes de puntuació en la seva redacció. Continua el 2013 amb una obra teatral, Un quilo d’invisible , el 2014 amb el dietari Setembre, octubre i novembre i el 2018 amb la novel·la Alexandra Schneider und ihr Casiotone , que narra una invasió alienígena a Mallorca. 

Vídeo:

Discografia:

Elektra (2.018)
Atlantis (2.017)
Pegasus (2.015)
Concert a Paris (2.011)
Live in Paris (2.009)
Bombom Mallorquin (2.009)
My Way (2.008)
Surfistes en cámara lenta (2.006)
#Follow us on Instagram