Núria Graham presenta Marjorie

LLUCMAJOR, CLAUSTRE DE SANT BONAVENTURA

DIVENDRES, 17 de JULIOL de 2020 a les 21.00h

Obertura de portes

20.30 h.

Núria Graham (Catalunya – Irlanda)

Núria Graham veu i guitarra + teclats + baix + bateria.

Veiem una platja rocosa. Sobre els còdols hi ha unes quantes gavines. Semblen tranquil·les. Veiem a Núria Graham allunyar-se d’esquena. Mira enrere. Canvia el pla cap a un petit pesquer que s’allunya del port. Hi ha gent de diferents edats bevent en el bar i no semblen massa tristos ni massa feliços. Fa bastant de vent i els paisatges semblen congelats en un altre temps. El video per a la cançó “Connemara” conté algunes de les claus d’entrada a “Marjorie” (Primavera Labels, 2020): Personatges que apareixen i desapareixen, la nostàlgia per les coses que no vivim, els bars, pertànyer sempre als llocs que deixam i ajustar els comptes amb un mateix imaginant les històries de persones que semblaven estar passant per allí. 

 

El tercer disc de Núria Graham arrenca acomiadant-se del seu Irlanda natal per a endinsar-se en una espècie d’arbre genealògic on es confonen els personatges reals i els inventats. Així trobem a la seva àvia Marjorie a la qual mai va conèixer, a una misteriosa Shirley o a la trista bevedora Hazel, tres dones que continuen engrossint la llsita de personatges memorables que han anat apareixent en les seves cançons, però apareixen també altres veus per a les quals Núria Graham actua gairebé com un mèdium: el seu oncle Niall Graham, autor de la cançó “No returning”, o els seus amics Power Burques als qui respon en “Toilet Chronicles”. 

 

El disc conté alguna de les cançons més rodones de la seva carrera, escrites originalment a piano, caixa de ritme i veu, pensant en clàssics com Todd Rundgren, Carole King o Joni Mitchell i en alguns dels seus hereus com Cass McCombs o Angel Olsen. Un mirall que retorna una imatge a mig camí entre el soft-rock d’atmosferes enrarides i soul líquid en forma de 10 cançons arreglades per ella i Jordi Casadesús, i tocades per tots dos al costat dels seus inseparables Aleix Bou i Artur Tort. 

 

“Marjorie” arriba després d’estar girant des dels 16 anys per tot l’estat, de tocar les seves cançons en països com els Estats Units, Anglaterra, Alemanya, Portugal, Suècia, República Txeca o França, en el seu millor moment com a intèrpret i compositora. 

 

BIO 

La compositora mig irlandesa mig catalana Núria Graham va publicar el seu primer àlbum debut “First Tracks” en 2015 amb tan sols 16 anys. En poc més de dos anys, va llançar “Bird Eyes” + In the Cave” (EP) i gairebé a continuació el seu segon llarg “Does It Ring a Bell?” (2017), un àlbum que la va posicionar en l’escena nacional com una artista imprescindible per a entendre el folk-pop fet a casa. Però durant aquests dos últims anys Núria no ha tingut descans. Després d’un tour que la va portar a escenaris dels festivals i sales més rellevants del país amb incursions a Portugal, Berlín, França i Londres; i després d’haver-se guanyat un lloc com a compositora i guitarrista de la banda d’Amaia, Núria Graham té per fi nou material. Alguna cosa que tots estàvem esprant. “Marjorie” és el nom del darrer àlbum, que ha vist la llum el febrer de 2020. 

Vídeo:

Discografia:

#Follow us on Instagram